L’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat impulsa la campanya “Acompanyem per créixer”, una acció de difusió per donar a conèixer els serveis d’acompanyament a entitats i projectes del territori. A través d’experiències reals, la campanya vol mostrar com aquest suport pot ajudar iniciatives de l’economia social i cooperativa en diferents moments: des de la creació fins a la consolidació, la transformació o l’organització interna.

En aquest cas, coneixem l’experiència d’Apelo, una associació sense ànim de lucre que acompanya persones que han perdut el cabell, independentment de la causa, amb una atenció especial a dones i infants. El projecte treballa des del suport entre iguals, les trobades presencials i la visibilització per trencar el tabú social al voltant de l’alopècia.

El grup que hauria agradat trobar

Apelo neix l’any 2017 com a resposta a una necessitat molt concreta: crear un espai de trobada, suport i visibilització per a persones amb alopècia. En aquell moment, les seves impulsores trobaven a faltar referents propers i una mirada menys marcada pel dolor o la tristesa.

L’alopècia pot ser un procés difícil, però Apelo volia oferir també una mirada més positiva, lleugera i transformadora. Com expliquen des de l’associació, Apelo és “el grup d’amigues que ens hauria agradat tenir quan se’ns va caure el cabell”.

Des d’aleshores, l’entitat ha desenvolupat una tasca basada en l’acompanyament entre iguals, les trobades presencials, els grups de comunicació i la presència en espais públics per fer visible una realitat sovint poc reconeguda, especialment en el cas de dones i infants.

Ordenar una associació nascuda des del voluntariat

Amb els anys, Apelo va créixer a partir d’una estructura molt informal i voluntària. El projecte havia funcionat gràcies a la implicació d’un grup motor molt compromès, però aquesta mateixa manera de fer també generava alguns reptes.

Les mateixes persones assumien sovint les mateixes tasques, costava incorporar nous perfils i moltes responsabilitats depenien massa de les persones que havien iniciat el projecte. El repte era trobar una manera d’organitzar-se millor sense perdre l’esperit proper, horitzontal i comunitari que defineix Apelo.

Un acompanyament per definir tasques i donar continuïtat

A través de l’acompanyament de l’Ateneu, Apelo va començar a treballar la seva organització interna. El procés va ajudar a identificar rols, descriure tasques i separar les funcions de les persones concretes que les assumien.

Aquest canvi és important perquè facilita que noves persones puguin entendre com funciona l’associació, com poden participar i quines responsabilitats poden assumir. També ajuda a evitar que tota la feina recaigui sempre sobre el mateix grup de persones.

Una de les accions sorgides d’aquest procés ha estat la planificació d’un calendari de trobades per cursos, de setembre a juny, així com la idea d’impulsar una assemblea anual per explicar de manera transparent les tasques, necessitats i formes de participació dins l’associació.

L’experiència d’Apelo, en primera persona

Què us va portar a demanar l’acompanyament de l’Ateneu?

Necessitàvem ordenar millor la nostra organització interna. Feia anys que funcionàvem de manera molt voluntària i informal, i volíem facilitar que altres persones poguessin implicar-se i que Apelo pogués continuar més enllà del grup fundador.

Què vau treballar durant l’acompanyament?

Vam treballar sobretot la definició de tasques, rols i responsabilitats. Ens va ajudar molt separar les funcions de les persones concretes que les feien, perquè això permet entendre millor què necessita l’associació i com es pot participar.

Què us va aportar el procés?

Ens va ajudar a ordenar-nos, però també a recordar per què existia Apelo. Després de molts anys fent feina voluntària, l’acompanyament ens va servir per reconnectar amb la missió inicial i reafirmar el valor del projecte.

Hi ha alguna idea que us hagi estat especialment útil?

Sí. Entendre que si volem que entri gent nova, primer hem d’explicar millor què és Apelo, quines tasques hi ha i com funciona l’associació. No es tracta només de repartir feina, sinó de fer que el projecte sigui més clar, transparent i sostenible.

Com imagineu Apelo en el futur?

Ens agradaria que Apelo pogués continuar viu amb noves persones que assumeixin tasques, organitzin trobades i mantinguin l’esperit de l’associació. No busquem créixer per créixer, sinó sostenir el projecte i que continuï sent útil per a qui el necessiti.

Recomanaríeu aquest servei a altres entitats?

Sí. L’acompanyament ens ha ajudat a escoltar-nos, ordenar les necessitats i convertir-les en passos concrets. Ha estat una mirada externa molt útil per cuidar millor el projecte i pensar-ne la continuïtat.

Continuar acompanyant i visibilitzant

Avui, Apelo continua treballant per oferir suport, espais de trobada i referents positius a persones que conviuen amb l’alopècia. El seu missatge és clar: el problema no és només la pèrdua de cabell, sinó el tabú social que l’envolta.

L’experiència d’Apelo mostra com l’acompanyament pot ajudar una entitat a ordenar-se, cuidar la seva organització interna i preparar-se per al futur sense perdre la seva essència.

Tens una idea, projecte o entitat i necessites orientació?

Des de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat t’acompanyem en processos de creació, consolidació i transformació dins l’economia social i solidària.

Acompanyem per créixer.