Les ciutats són els principals centres de consum energètic del planeta. Segons l’ONU, més del 70% de l’energia mundial es consumeix en àrees urbanes, i aquestes generen el 60% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquestes dades posen de manifest el repte global: sense una transició energètica efectiva a les ciutats, la lluita contra el canvi climàtic serà impossible.
El model urbà actual, basat en l’alta demanda energètica, el transport contaminant i la dependència de fonts no renovables, és insostenible. Davant d’això, el futur de les ciutats passa per una profunda transformació que impliqui descarbonitzar l’energia, apostar per l’autoconsum i fomentar la governança democràtica dels recursos energètics.
El Baix Llobregat, com una de les comarques més densament poblades i amb una alta activitat econòmica de Catalunya, es troba en una posició estratègica per liderar aquesta transició energètica en entorns urbans.
Els reptes energètics de les ciutats
La transició energètica a les ciutats ha d’afrontar diverses dificultats estructurals:
⚠ Alta dependència del mercat elèctric convencional: La majoria d’infraestructures urbanes funcionen amb electricitat provinent de grans centrals elèctriques, fet que limita la capacitat d’adoptar un model descentralitzat.
⚠ Dificultat per integrar renovables: Els edificis urbans, especialment en barris densament poblats, tenen menys espai per a instal·lacions solars o altres fonts d’energia renovable.
⚠ Ús intensiu del transport privat: L’elevada dependència dels combustibles fòssils en el transport urbà continua sent una de les fonts principals d’emissions contaminants.
⚠ Inversions inicials elevades: La transformació del model energètic requereix inversions en infraestructures, que sovint depenen de la voluntat política i del compromís dels municipis.
Tot i aquests obstacles, hi ha diverses estratègies que poden permetre que les ciutats esdevinguin referents en sostenibilitat energètica.
Cap a un model urbà d’energia neta i democràtica
L’energia a les ciutats no només ha de ser renovable, sinó també participativa i arrelada al territori. El futur de la transició energètica urbana passa per diverses línies d’acció:
✅ Autoconsum compartit i comunitats energètiques urbanes
L’ús d’energia solar als terrats, en espais públics i en edificis d’habitatge col·lectiu permet reduir la dependència de la xarxa elèctrica convencional. En aquest sentit, les comunitats energètiques poden jugar un paper clau, que permet que diferents usuaris comparteixin l’energia generada.
A ciutats del Baix Llobregat com Sant Boi o Cornellà, ja s’estan desenvolupant projectes per aprofitar cobertes d’edificis públics per generar energia per a la comunitat.
✅ Electrificació del transport i mobilitat sostenible
El transport representa un dels consums energètics més elevats a les ciutats. En aquest sentit, la transició cap a un model de mobilitat basat en l’electrificació i en energies renovables és imprescindible. Això inclou:
- Ampliació de les xarxes de transport públic elèctric.
- Implantació de sistemes de vehicle compartit elèctric.
- Augment d’infraestructures de carrils bici i zones per a vianants.
✅ Eficientització energètica dels edificis
Els edificis urbans són responsables d’una gran part del consum energètic. Les ciutats del futur han d’invertir en la rehabilitació energètica d’edificis, fomentant millores com:
- Aïllament tèrmic per reduir la necessitat de calefacció i aire condicionat.
- Sistemes de ventilació eficients.
- Instal·lació de panells solars en edificis públics i comunitaris.
✅ Recuperació d’espais per a la generació energètica
Moltes ciutats tenen espais infrautilitzats que podrien servir per a la generació d’energia renovable. Un exemple és l’ús de cobertes de polígons industrials i edificis municipals per instal·lar sistemes fotovoltaics.
El cas del Baix Llobregat: com liderar la transició energètica urbana?
El Baix Llobregat, amb ciutats com el Prat, Sant Feliu, Viladecans i Cornellà, té una combinació d’indústries, zones residencials i espais naturals que ofereixen grans possibilitats per a la implementació d’un model energètic urbà més sostenible.
🔹 Municipis que impulsen projectes d’energia renovable: Diversos ajuntaments han posat en marxa estratègies per instal·lar plaques solars en equipaments públics i promoure l’autoconsum compartit.
🔹 Cooperatives i Economia Social com a motor de canvi: El fort teixit cooperatiu del Baix Llobregat pot ser un aliat per impulsar comunitats energètiques gestionades democràticament.
🔹 Connexió amb Barcelona i l’Àrea Metropolitana: La integració amb Barcelona permet ampliar l’impacte de les polítiques de mobilitat sostenible, com la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i els incentius per als vehicles elèctrics.
Quin model de ciutat volem per al futur?
El model urbà que definim en els pròxims anys determinarà quin paper tindran les ciutats en la transició energètica. Hi ha dos possibles escenaris:
⚠ Escenari 1: Model centralitzat i corporatiu
Si es manté el model actual, la transició energètica serà liderada per grans companyies, mantenint la ciutadania com a meres consumidores d’energia.
⚠ Escenari 2: Model descentralitzat i comunitari
Les ciutats poden optar per un model participatiu i local, on l’energia sigui generada i gestionada per cooperatives i comunitats.
L’elecció d’un model o un altre dependrà de les decisions polítiques, la implicació ciutadana i el paper que juguin les iniciatives d’Economia Social i Solidària (ESS) en aquest procés.
El futur de les ciutats passa per l’energia democràtica
Les ciutats són clau en la transició energètica. No només per la seva gran demanda d’energia, sinó perquè tenen l’oportunitat de transformar-se en hubs d’innovació energètica i social.
El Baix Llobregat es troba en una posició estratègica per impulsar aquest canvi, aprofitant la seva xarxa cooperativa, les polítiques municipals de transició ecològica i la demanda creixent d’energia renovable.
La pregunta clau és: seran les ciutats del futur un espai d’energia col·lectiva i compartida o un mercat dominat pels oligopolis? La resposta depèn de les decisions que es prenguin avui.
