En un món marcat per la precarització de la vida, les cures s’han convertit en una qüestió urgent, estructural i inajornable. Però també en una oportunitat per repensar com vivim, com treballem i com ens sostenim col·lectivament.
Davant la crisi de les cures —invisibilització, sobrecàrrega femenina, mercantilització i falta de reconeixement—, el cooperativisme i l’economia social i solidària (ESS) estan aportant mirades i pràctiques alternatives, posant les persones, les relacions i la comunitat al centre.
Les cures com a eix, no com a servei
El cooperativisme ens ensenya que les cures no són un servei afegit, sinó una dimensió essencial de la vida i de qualsevol projecte col·lectiu. En aquest marc, moltes iniciatives del Baix Llobregat estan apostant per formes de treball que reconeixen la interdependència, la corresponsabilitat i la necessitat de sostenir-nos mútuament.
Des de projectes d’atenció a la dependència o la salut mental fins a xarxes de suport mutu, cooperatives d’educació o espais comunitaris, les cures es practiquen no només com a activitat professional, sinó com a valor organitzatiu i polític.
Experiències que transformen
Al territori hi ha múltiples exemples: cooperatives que ofereixen serveis d’acompanyament i atenció des d’una perspectiva feminista i comunitària; iniciatives que treballen per la conciliació i la corresponsabilitat dins les pròpies estructures; o projectes que posen les cures al centre de l’estratègia organitzativa.
També en l’àmbit institucional, experiències com el projecte Sant Feliu Ciutat Cuidadora —amb el suport de l’Ateneu i diverses entitats locals— posen de manifest que la col·laboració entre administració, comunitat i economia social pot generar models innovadors per fer front a les desigualtats i promoure una vida digna per a tothom.
Una aposta per a tothom, no només per a “qui cuida”
Cal superar la idea que les cures són només responsabilitat de determinats col·lectius o sectors professionals. El cooperativisme, amb la seva aposta per la democràcia interna, la intercooperació i la dimensió comunitària, ofereix eines per redistribuir, visibilitzar i dignificar les cures dins i fora dels espais laborals.
En aquest sentit, parlar de cures no és només parlar de serveis socials, sinó de com ens organitzem com a societat: quins valors posem al centre, com repartim el temps, els recursos i les responsabilitats, i com garantim el benestar col·lectiu.
Cap a un model de vida sostenible
Des de l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat, defensem que tenir cura ha de deixar de ser una càrrega individual i passar a ser una responsabilitat compartida, estructural i reconeguda.
Per això continuarem acompanyant projectes que treballen des d’aquesta mirada i posant les cures com a eix transversal de l’economia social i solidària.
Perquè sostenir la vida, també, és transformar l’economia.
