Què passa quan una campanya publicitària, aparentment inofensiva, desperta records col·lectius dolorosos i obre la porta a debats incòmodes sobre identitat, privilegis i desigualtats? El cas recent de la marca American Eagle, que va llançar una campanya amb el lema “Sydney Sweeney Has Great Genes”, és un bon exemple de com una frase pot portar una càrrega simbòlica capaç de generar controvèrsia, però també reflexió.
Aquest fet ens convida a mirar cap endins del nostre propi ecosistema. En un moment en què l’economia social i solidària (ESS) es reivindica com a via de transformació social i econòmica, és fonamental preguntar-nos com gestionem els imaginaris, els símbols i les narratives des de dins. Quins referents ens mouen? Quins relats ens representen? I com abordem les tensions que es generen quan aquests relats entren en conflicte amb les estructures de privilegi que, a vegades sense voler-ho, perpetuem?
Dins d’aquest marc, convé posar al centre un debat sovint evitat: com s’expressa el poder cultural i racial dins del cooperativisme? I com aquest pot reproduir formes de dominació si no hi ha una revisió crítica de les pràctiques, les veus que tenen autoritat i les formes d’organització?
Des del grup de migracions de la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC), fa temps que es treballa per obrir espais de participació on persones migrades i racialitzades puguin incidir no només com a beneficiàries, sinó com a protagonistes. Són experiències que no només aporten sabers alternatius, sinó que qüestionen de forma activa els marcs hegemònics i proposen noves maneres d’organitzar-se i de relacionar-se dins l’ESS.
Aquests projectes ens posen davant d’una veritat incòmoda: les bones intencions no garanteixen el canvi real. Perquè no n’hi ha prou amb sumar diversitat als discursos, cal revisar els mecanismes de decisió, els criteris de legitimitat i l’accés real als recursos i als espais de poder.
És en aquest context on la “incomoditat” esdevé una eina poderosa. Reconèixer-la, escoltar-la i sostenir-la pot ser l’inici d’un procés transformador. No es tracta de culpabilitzar, sinó d’assumir responsabilitats col·lectives i construir relacions més equitatives dins dels propis espais de l’ESS.
Posar en relació un cas mediàtic amb el món cooperatiu pot semblar un exercici arriscat, però també és necessari. Ens recorda que la comunicació no és neutra, que cada paraula porta un pes, i que les narratives que construïm poden ser espais d’alliberament o de reproducció de desigualtats.
Obrir espais de diàleg crític sobre com comuniquem, qui ocupa les tribunes i des d’on es parla, no és només important: és imprescindible si volem una economia realment centrada en la vida i no en el privilegi.
Albert Rodriguez Hilario
