L’actual model agroalimentari, dominat per la producció intensiva i les grans corporacions de la indústria alimentària, ha generat una sèrie de crisis interconnectades que posen en risc tant la sostenibilitat ambiental com la seguretat alimentària global. L’ús massiu de pesticides i fertilitzants químics, l’especulació amb els preus dels aliments i la pèrdua de terres agrícoles per la pressió urbanística són només algunes de les conseqüències d’aquest sistema, que ha anteposat la rendibilitat a curt termini als drets de les persones i la salut del planeta.
En aquest escenari, la transició cap a un model agroecològic i el reforç de la sobirania alimentària s’han convertit en una necessitat urgent. L’agroecologia no només planteja un canvi en la manera de produir aliments, sinó que també defensa un nou model econòmic i social basat en la proximitat, la justícia social i la preservació del medi ambient. El cooperativisme, com a model d’organització col·lectiva i democràtica, ha esdevingut una peça clau en aquesta transició, oferint alternatives viables que permeten garantir la viabilitat del sector agrícola sense renunciar a principis com la sostenibilitat i l’autogestió.
Crisi alimentària i dependència del mercat global
El sistema agroalimentari actual està profundament vinculat als mercats financers globals, on els aliments s’han convertit en un actiu especulatiu subjecte a les fluctuacions dels mercats internacionals. Aquesta situació ha provocat que en moments de crisi, com la pandèmia de la COVID-19 o la guerra a Ucraïna, els preus dels aliments hagin patit increments desorbitats, afectant especialment les poblacions més vulnerables.
A més, la dependència de monocultius industrials i la globalització de la distribució han fet que moltes regions hagin perdut la seva capacitat de produir aliments propis, generant una situació de dependència alimentària que posa en risc la sobirania dels territoris. Catalunya no és una excepció, i el Baix Llobregat, tot i la seva llarga tradició agrícola, ha vist com en les darreres dècades s’ha reduït significativament la seva superfície cultivable a causa de l’expansió urbanística i la pressió del mercat immobiliari.
El cooperativisme com a eina per recuperar el control sobre els aliments
Davant d’aquesta situació, el cooperativisme agroecològic s’ha consolidat com una alternativa real per avançar cap a un model alimentari més just i sostenible. A través de cooperatives de productors, de consumidors i de serveis agrícoles, s’estan impulsant iniciatives que permeten recuperar la producció local d’aliments, garantir condicions dignes per a les persones que treballen la terra i oferir als consumidors una opció d’accés a productes de qualitat a preus justos.
Les cooperatives de productors agroecològics han estat una peça clau en aquesta transformació, facilitant l’accés a terres per a nous projectes agrícoles i assegurant canals de comercialització que permetin als pagesos vendre els seus productes sense haver de passar pels grans distribuïdors. Models com el de Mengem Bages o Arran de Terra han demostrat que és possible crear xarxes de producció i consum basades en la proximitat i la confiança mútua.
D’altra banda, les cooperatives de consum agroecològic han contribuït a democratitzar l’accés a aliments sans i sostenibles, connectant directament els productors amb la ciutadania. Projectes com Gust de Barri o la Xarxa de Consum Solidari han permès consolidar sistemes de distribució alternatius que eviten la intermediació de les grans superfícies i fomenten un model de consum més responsable.
Experiències al Baix Llobregat: un territori clau per a la transició agroecològica
El Baix Llobregat és un territori històricament vinculat a l’agricultura, amb espais com el Parc Agrari del Baix Llobregat, que encara avui continua sent una de les zones de producció agrícola més importants de Catalunya. Aquest espai, que proporciona aliments frescos i de proximitat a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, és també un exemple de com es poden compatibilitzar les activitats agràries amb la protecció del territori i la promoció d’un model alimentari més sostenible.
En aquest context, diverses cooperatives han impulsat projectes de recuperació de terres i producció agroecològica. Un exemple és L’Ortiga, una cooperativa de consum que connecta productors del Baix Llobregat amb consumidors de la comarca, assegurant un preu just per als agricultors i oferint una alternativa als circuits de distribució convencionals. També destaca el projecte de Can Pujades, una iniciativa de recuperació de terres agrícoles que ha posat en marxa un model de gestió col·lectiva basat en els principis de l’agroecologia i l’economia solidària.
A més, en els darrers anys han sorgit iniciatives de cooperatives de treball en el sector agroalimentari, que han apostat per la transformació i distribució d’aliments de manera col·laborativa. Un cas destacat és La Rural, una cooperativa que ha desenvolupat un model de comercialització que connecta directament pagesos amb restaurants i escoles, promovent el consum de productes de temporada i de proximitat.
Reptes i oportunitats per a l’agroecologia cooperativa
Tot i els avenços en el sector, la transició agroecològica encara ha d’afrontar diversos reptes per consolidar-se com una alternativa al model agroindustrial dominant.
⚠ Accés a terres i relleu generacional: La manca d’accés a terres cultivables i la dificultat per al relleu generacional en el sector agrícola són dos dels principals obstacles per al desenvolupament de noves iniciatives agroecològiques.
⚠ Infraestructures i canals de distribució: Les petites productores agroecològiques sovint tenen dificultats per accedir a infraestructures de distribució que els permetin competir amb els grans distribuïdors.
⚠ Regulació i suport institucional: Malgrat els beneficis de l’agroecologia, moltes normatives encara afavoreixen el model agroindustrial, i cal més suport institucional per promoure el cooperativisme en el sector.
Per superar aquests obstacles, és fonamental avançar cap a polítiques públiques que fomentin la producció agroecològica i el cooperativisme agrícola, assegurant que els projectes d’ESS rebin el suport necessari per consolidar-se i créixer. També cal reforçar les xarxes de consum agroecològic i donar més visibilitat a les alternatives de comercialització que posen en el centre la proximitat i el respecte pel territori.
Cap a un model alimentari més just i sostenible
La transició agroecològica i la sobirania alimentària no són només qüestions ambientals, sinó també polítiques i socials. El model agroindustrial actual no només contribueix al canvi climàtic, sinó que també concentra el poder en poques mans i redueix la capacitat de les comunitats per decidir sobre la seva pròpia alimentació.
El cooperativisme agroecològic es presenta com una resposta a aquests desafiaments, oferint un model de producció i distribució que posa en el centre les persones, el territori i la sostenibilitat. Al Baix Llobregat, com en moltes altres regions, el futur de l’alimentació demana consolidar aquestes iniciatives i assegurar que el dret a una alimentació sana i de qualitat sigui accessible per a tothom.
La pregunta que ens hem de fer no és només quin tipus d’aliments consumim, sinó també com i per a qui es produeixen.
