L’economia de plataforma ha transformat profundament el mercat laboral en la darrera dècada. Empreses com Uber, Glovo o Amazon han redefinit la manera en què es treballa en sectors com el transport, la distribució i els serveis, creant nous models de negoci basats en la tecnologia i la flexibilitat laboral. Tot i que aquestes plataformes han facilitat l’accés a serveis i han generat noves oportunitats de treball, també han estat responsables d’una gran precarització del mercat laboral, amb condicions que sovint deixen els treballadors sense drets ni seguretat.
Davant d’aquest escenari, el cooperativisme de plataforma ha sorgit com una alternativa per garantir condicions laborals dignes, posant el control en mans dels mateixos treballadors i treballadores. En lloc de dependre d’algoritmes controlats per grans corporacions, les cooperatives de plataforma permeten gestionar col·lectivament les eines digitals i la distribució dels ingressos, assegurant que el benefici es reparteixi de manera equitativa i que les persones treballadores tinguin veu en la presa de decisions.
Com l’economia de plataforma ha canviat el mercat laboral?
L’economia de plataforma es basa en la utilització d’aplicacions i plataformes digitals per connectar oferta i demanda en diferents sectors. Aquest model, aparentment eficient i flexible, ha portat a una desregulació de les condicions laborals, amb un gran nombre de treballadors que es troben en situacions de falsos autònoms, sense drets laborals i amb salaris inestables.
Molts d’aquests treballadors depenen completament d’un algoritme per obtenir encàrrecs o serveis, sense tenir cap control sobre les condicions del seu treball. Això ha generat una nova forma de precarització on les persones treballadores assumeixen tots els riscos, mentre que les empreses tecnològiques es limiten a actuar com a intermediaris, obtenint beneficis sense responsabilitzar-se de les condicions laborals.
La manca de regulació en aquest sector ha permès que les grans plataformes estableixin les seves pròpies regles, sovint esquivant les lleis laborals i evitant contractar treballadors de manera directa. Això ha portat a la creació d’un mercat laboral altament competitiu i desprotegit, on els treballadors es veuen obligats a acceptar tarifes baixes i jornades de treball llargues per poder generar ingressos suficients.
El cooperativisme de plataforma: una alternativa real?
Davant d’aquest escenari, han sorgit iniciatives de cooperativisme de plataforma que busquen reapropiar-se de la tecnologia per posar-la al servei dels treballadors. Aquestes cooperatives es basen en la mateixa infraestructura digital de les grans plataformes, però amb un model de gestió col·lectiu i democràtic que garanteix drets laborals i una distribució justa dels beneficis.
Les cooperatives de plataforma es diferencien de les plataformes convencionals en diversos aspectes clau:
✅ Propietat col·lectiva: En lloc de ser controlades per inversors privats, aquestes plataformes són propietat dels treballadors i treballadores que les utilitzen.
✅ Condicions laborals dignes: Es garanteixen drets bàsics com salaris justos, cobertura social i horaris regulats.
✅ Autonomia i democràcia: Les decisions sobre tarifes, condicions de treball i funcionament de la plataforma es prenen de manera col·lectiva i no imposades per una empresa externa.
✅ Redistribució dels beneficis: Els guanys generats es reparteixen entre els membres de la cooperativa, en lloc d’anar a grans corporacions o inversors.
Aquest model no només ofereix una alternativa laboral més justa, sinó que també permet evitar les pràctiques abusives i desreguladores que caracteritzen moltes plataformes convencionals.
Casos d’èxit en el cooperativisme de plataforma
A Europa i arreu del món, diverses iniciatives han demostrat que és possible desenvolupar models de cooperativisme de plataforma que competeixin amb les grans corporacions, oferint serveis similars però amb una estructura laboral més equitativa.
🔹 Mensakas (Barcelona, Catalunya): Una cooperativa de repartidors que funciona com a alternativa a Glovo i Deliveroo. Gestionada pels mateixos treballadors, ofereix serveis de repartiment amb condicions laborals dignes i amb una aposta per la sostenibilitat.
🔹 Fairbnb (Europa): Una plataforma cooperativa d’allotjaments turístics que vol ser una alternativa a Airbnb, garantint que una part dels ingressos generats es destinin a projectes socials i evitant la gentrificació i la pujada de preus de l’habitatge.
🔹 La Pájara (Madrid, Espanya): Una cooperativa de mobilitat que ofereix serveis de transport sostenible i col·lectiu, gestionada de manera horitzontal pels seus membres.
🔹 CoopCycle (Internacional): Una federació de cooperatives de repartiment que utilitza una plataforma digital compartida per gestionar serveis de missatgeria i distribució, assegurant que les condicions laborals siguin justes i que els treballadors tinguin control sobre el seu treball.
Aquestes iniciatives han demostrat que és possible desenvolupar alternatives viables dins del sector de l’economia digital, sempre que hi hagi una organització col·lectiva i un compromís per part de la societat per donar suport a aquests models.
El cooperativisme de plataforma al Baix Llobregat: potencial i reptes
El Baix Llobregat, una comarca amb una forta tradició cooperativa i sindical, té el potencial per esdevenir un referent en el desenvolupament de cooperatives de plataforma. El creixement del sector de la distribució i la logística a la comarca ha generat un augment de la precarització, especialment entre els treballadors de magatzems i repartidors.
Iniciatives com Mensakas han col·laborat amb diverses entitats del territori, i altres projectes cooperatius podrien establir-se al Baix Llobregat per oferir alternatives al model actual. No obstant això, per consolidar aquestes experiències, cal superar diversos obstacles.
⚠ Accés a finançament: Crear una plataforma tecnològica requereix inversió inicial i suport tècnic, elements que sovint són difícils d’aconseguir per a cooperatives emergents.
⚠ Desigualtat de condicions amb les grans corporacions: Plataformes com Uber i Glovo tenen un gran avantatge competitiu en termes de finançament i capacitat de captació de clients.
⚠ Manca de suport institucional: Tot i alguns avenços legislatius, encara no hi ha prou suport per impulsar cooperatives de plataforma a escala local.
Per fer front a aquests reptes, cal una estratègia conjunta entre administracions públiques, entitats de l’ESS i cooperatives tecnològiques, amb l’objectiu de crear infraestructures digitals compartides i fomentar l’ús d’aquestes alternatives per part de la ciutadania.
Cap a un model de plataforma més just i sostenible
L’economia de plataforma ha arribat per quedar-se, però això no vol dir que hagi de continuar operant sota els mateixos principis d’explotació i desregulació. El cooperativisme de plataforma ofereix una alternativa real que permet que els treballadors i treballadores recuperin el control sobre la seva feina i que la tecnologia es posi al servei de les persones, i no a la inversa.
El Baix Llobregat i altres territoris amb una forta tradició cooperativa poden liderar aquesta transició, impulsant iniciatives que demostrin que és possible crear plataformes digitals sense precaritzar el treball i sense concentrar els beneficis en mans d’uns pocs. El repte ara és consolidar aquest model, ampliar-lo i assegurar que el futur de l’economia digital no repeteixi els errors del passat.
