En el marc de la Diada Nacional de Catalunya, un recordatori de la recerca de sobirania i cohesió, també és essencial reconèixer que la construcció d’un país no només es fa a través de conquestes i clàssics discursos institucionals, sinó també des de la base, des de la cooperació i l’autogestió. I en aquest sentit, el cooperativisme ha estat un actor central en la conformació d’un model social col·lectiu i solidari a Catalunya amb arrels profundes i compromeses.

Una història col·lectiva que comença des de baix

Els primers passos del cooperativisme a Catalunya es remunten al segle XIX, en plena Revolució Industrial i enmig d’un context marcat per l’explotació laboral i les crisis agrícoles. El moviment obrer emergent va impulsot iniciatives per donar resposta col·lectiva a una necessitat urgent: superar la precarietat a través del suport mutu. Són exemples clars els sindicats de teixidors a Barcelona a la dècada de 1840, que crearen estructures de protecció i fins i tot una fàbrica cooperativa per generar ocupació compartida.

Aquell mateix segle, les primeres cooperatives modernes van veure la llum a Catalunya. El 1842 es va posar en marxa la Companyia Fabril de Teixidors a Mà de Barcelona, una experiència proto-cooperativa amb desenes de treballadores organitzades. En els següents anys, van néixer diverses cooperatives de consum com L’Antiga del Camp de l’Arpa, La Constància Martinenca i L’Artesana del Poblenou entre 1868 i 1879.

Aquestes primeres expressions cooperatives no eren només estructures econòmiques: eren organitzacions solidàries, construïdes per treballadors i treballadores que compartien valors com la mutualitat, l’autogestió i la democràcia interna. És en aquest context que el cooperativisme es converteix en una alternativa real al model capitalista, i en una forma d’activisme social i cultural d’arrel popular.

Cooperativisme i nació: una identitat compartida

La Diada ens convida a reflexionar sobre allò que ens uneix com a poble. El cooperativisme aporta una resposta sòbria i vivencial a aquesta pregunta. És una pràctica que reivindica una identitat col·lectiva no basada en la uniformitat, sinó en la diversitat i en la generació compartida de benestar. La cooperació, més enllà dels símbols, construeix comunitats efectives, on es reconeixen i es cuiden les necessitats arrelades al territori.

Per això, parlar de Catalunya és parlar també d’aquest tipus de projectes que eren impulsats per les classes populars per recuperar dignitat, habitatge digne, salaris justos i estructura social comunitària. En la difusió d’aquest llegat, el cooperativisme actua com un referent viu d’una Catalanitat transversal, vinculada a la vida quotidiana i als espais de decisió col·lectiva.

De la història al present: cooperativisme com a futur

El moviment cooperatiu a Catalunya no s’ha quedat només en els llibres d’història. Ha perdurat en federacions, lleis adaptades i en una cultura que se segueix renovant. La Llei de cooperatives de Catalunya de 1983, la primera a l’Estat, és una mostra de com la memòria política i l’autoorganització popular van confluir per construir eines legals i institucionals que reconeguessin el caràcter estructural del cooperativisme.

Avui, en un context de crisi ecosocial i desigualtats, el cooperativisme emergeix com una via de transformació no només econòmica, sinó també política i cultural. Activa comunitats energètiques, habitatges compartits, projectes agroecològics i espais de cura compartida a tot el Baix Llobregat i més enllà.

Enraonar cooperativament en l’Onze de Setembre

Aquest 11 de setembre, a l’Ateneu Cooperatiu del Baix Llobregat reivindiquem que una manera potent de construir país és a través de la solidaritat, l’organització participativa i la corresponsabilitat col·lectiva. El cooperativisme català ens recorda que la sobirania no és només política; és també una pràctica diària de cura mútua i d’impuls mutu.

Així, la Diada és una invitació oberta a repensar la sobirania col·lectiva des de baix. No sols com un record històric, sinó com un projecte comú, arrelat, que camina cap a la regeneració i la vida compartida.